Autor Articles i estudis
8 agost 2017 a 15:00

Les nanopartícules d’òxid de ferro estressen les cèl·lules

0 Flares 0 Flares ×

ICMAB ALBA

Distribució de les nanopartícules d’òxid de ferro a dins dels C. elegans

Investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), liderats per Anna Roig i Anna Laromaine del grup de Nanopartícules i Nanocomposites (N&N), en col·laboració amb Núria Benseny-Cases, investigadora postdoctoral de la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA, i Stephen Stürzenbaum, del King’s College London (UK), han publicat recentment el primer article de la línia MIRAS del Sincrotró ALBA sobre la toxicitat de nanopartícules.

Mitjançant la llum infraroja de la línia MIRAS s’ha pogut estudiar la toxicitat de diferents nanopartícules d’òxid de ferro dins dels organismes C. elegans, uns nematodes d’1 mm de longitud que s’utilitzen com a organisme model per estudis genètics, ja que tenen tot el seu genoma seqüenciat. En el grup de l’ICMAB s´aprofiten les característiques d´aquest cuc, com és la seva transparència, cicle de vida curt (4-5 dies), vida curta (2-3 setmanes), la seva facilitat experimental i baix cost de manteniment, entre altres, per avaluar l’ús de nanopartícules per aplicacions en medicina.

El treball, emmarcat a la tesi doctoral de Laura Gonzalez-Moragas, analitza els canvis a nivell molecular influenciats per la presència de les nanopartícules. Les anàlisis mostren que les nanopartícules creuen la barrera intestinal del C. elegans per processos on intervé una proteïna de la membrana cel·lular, la clatrina. A més, s’han observat diferències en l’expressió gènica segons el tipus de nanopartícules a les que els cucs estaven exposats. L´ús de la línia MIRAS ha permès determinar alts nivells d´oxidació de lípids, evidenciant un estrès oxidatiu dels teixits després de l’administració de les nanopartícules, fet que podria implicar una presència de radicals lliures o molècules inestables a l’organisme.

Estudis com aquest demostren que mitjançant la identificació dels mecanismes moleculars responsables de les respostes biològiques observades després de l’exposició a nanopartícules, es pot comprendre i predir el seu comportament, i optimitzar-ne el disseny per aconseguir nanomaterials de baixa toxicitat i més segurs per els humans.

La línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA es dedica a l’espectroscopia i microscopia de llum infraroja, cobrint un rang de longituds d’ona entre 1 i 100 µm. És una eina molt potent per identificar la composició química dels materials a nivell molecular utilitzant un interferòmetre de transformada de Fourier. Va començar la seva posada en marxa a l’abril del 2016 i va obrir les seves portes als usuaris, a través del sistema d’avaluació d’experts a l’octubre del mateix any. Les aplicacions de la línia cobreixen molts camps, des de la ciència de materials, la bioquímica, l’arqueologia, la geologia, la biologia cel·lular, etc.

Referència de l’estudi publicat: Toxicogenomics of iron oxide nanoparticles in the nematode C. elegans. Laura Gonzalez-Moragas, Si-Ming Yu, Núria Benseny-Cases, Stephen Stürzenbaum, Anna Roig, Anna Laromaine. Nanotoxicology, Pages 1-11, Published online: 04 Jul 2017, doi.org/10.1080/17435390.2017.1342011

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×