Autor Articles i estudis
13 abril 2018 a 15:00

L’estatus socioeconòmic durant els primers anys de vida és fonamental per a l’educació i la salut adulta

0 Flares 0 Flares ×

polseres infants

Una recerca feta per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra demostra que la situació durant els primers anys de vida de les persones (especialment la relativa a l’estatus socioeconòmic) influeix de manera decisiva en l’educació, en la trajectòria vital i en la salut durant les etapes posteriors.

L’article, publicat el 5 d’abril del 2018 a la revista PLOS ONE, està fet per Bruno ArpinoJordi Gumà i Albert Julià, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socialsde la UPF, en el marc del projecte europeu “Care, Retirement &Wellbeing of Older People Across Different Welfare Regimes” (CREW).

Segons destaca Bruno Arpino, codirector del Centre d’Investigació i Desenvolupament en Metodologia d’Enquesta (RECSM), “els nostres resultats suggereixen que cal apostar per les inversions públiques adreçades als infants, ja que es preveu que produeixin efectes duradors en les persones en les diferents fases de la seva vida”.

“Hem constatat que les condicions de vida primerenca afecten indirectament la salut durant les etapes posteriors, com a conseqüència de la seva influència en l’educació i en les trajectòries familiars i laborals”, afirmen els investigadors.

L’estudi examina fins a quin punt els efectes de les condicions durant els primers anys de vida sobre la salut en l’etapa adulta es poden explicar pel nivell educatiu i per la trajectòria vital, un concepte que inclou aspectes com ara la fecunditat, els vincles personals i l’ocupació laboral.

El baix nivell educatiu té una influència negativa en la salut

Un apartat dels resultats del treball se centra específicament en el pes de l’educació, que els autors consideren clau, sobre els efectes indirectes. “L’educació és, en particular, el mediador més poderós de l’efecte de l’estatus socioeconòmic patern sobre la salut”, afirmen els autors.

Concretament, entre el 66% i el 75% dels efectes indirectes del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres resultats de salut considerats en edat avançada s’explica per l’assoliment educatiu per a dones (86% – 93% per als homes).

Aquestes dades certifiquen, segons els investigadors, “que els individus de famílies més pobres tenien menys possibilitats d’assolir nivells elevats d’educació i, al seu torn, aquests nivells baixos d’estudis van influenciar negativament la seva salut en edats més avançades”.

Com el nivell d’estudis i les trajectòries familiar i laboral afecten conjuntament la salut

Altres resultats es refereixen a l’efecte de la mediació conjunta entre nivell educatiu, trajectòria familiar i laboral. En aquest àmbit, es destaca que, en el cas de les dones, entre el 22% i el 42% de l’efecte del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres aspectes de salut considerats en edat avançada s’explica pel nivell educatiu i les trajectòries familiars i laborals. S’observen percentatges encara més elevats per als homes (35% – 57%).

Al contrari, l’efecte de la mala salut durant la infància pel que fa a una salut deficient en edats més avançades no està significativament influït per l’educació ni per la trajectòria vital.

Dades extretes de més de dotze mil persones d’Europa

Els investigadors van utilitzar dades secundàries (12.034 individus de 60 anys i més) de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe, SHARE), que té en compte 27 estats europeus i Israel. A partir de les dades de SHARE, han utilitzat tres mesures de salut: autopercepció de la salut, depressió i limitacions en les activitats de la vida diària.

Gràcies a la informació retrospectiva obtinguda, van poder mesurar les condicions en la primera etapa de la vida (salut durant la infància i estatus socioeconòmic de la família d’origen) i la trajectòria vital. Pel que fa a aquest darrer apartat, s’han reconstruït trajectòries completes d’educació, fertilitat i vincles personals d’individus entre 15 i 59 anys. Les dades es van tractar per separat per sexe, primer amb anàlisi de seqüències multicanal i anàlisi de grups, i finalment, amb models de regressió.

Treball de Referència: Bruno Arpino, Jordi Gumà  i Albert Julià (abril 2018). “Early-life conditions and health at older ages: the mediating role of educational attainment, family and employment trajectories”. PLOS ONE

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×