Autor Societat
17 novembre 2018 a 18:00

L’IRTA investiga per a la lluita contra les malalties infeccioses

0 Flares 0 Flares ×

A través de tres projectes finançats per la Marató de TV3

IRTA Marato TV3// Foto: Espe Pons (Font: Fundació Marató TV3)

IRTA Marato TV3// Foto: Espe Pons (Font: Fundació Marató TV3)

Recentment la Fundació de la Marató de TV3 ha atorgat els ajuts a la recerca per a projectes dedicats a les malalties infeccioses, àmbit al qual es va dedicar la Marató de 2017. L’IRTA forma part dels equips de recerca de tres de les 36 propostes finançades (d’entre un total de 214 projectes presentats). Concretament, es participa en projectes que treballen en el desenvolupament d’una nova vacuna per al virus de les hepatitis A i E; l’avaluació de risc per a la salut pública de malalties priòniques; i, la prevenció d’infeccions relacionades amb catèters vasculars.

  • Participem en la recerca d’una potencial vacuna de segona generació més eficient per a les hepatitis A i E

El programa de Sanitat Animal, que es desenvolupa a l’IRTA-CReSA (Bellaterra), vetlla per la salut i el benestar dels animals de granja. Moltes malalties infeccioses que afecten els humans també afecten als animals (zoonosis), de manera que els investigadors i les investigadores dediquen cada dia més esforços a combatre-les.

En aquest sentit es treballarà en el projecte “Partícules víriques pseudoembolcallades a exosomes candidates a noves vacunes per les hepatitis A i E”, finançat amb 399.375,00 €, que és durà a terme de forma coordinada a la Facultat de Biologia i a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i a l’IRTA-CReSA.

Els virus de les hepatitis A (HAV) i E (HEV) causen la meitat de les hepatitis agudes a nivell mundial, i recentment hi ha hagut un brot de casos d’HAV a Europa entre homes que tenen sexe amb homes (més de 4.000 casos i 5 morts) i als Estats Units entre les persones sense llar i drogoaddictes (més de 6.000 casos i 70 morts). Actualment, sovint hi ha escassetat de la vacuna existent per a HAV, ja que les vacunes inactivades requereixen d’alts títols vírics i d’adjuvants per potenciar la resposta immunitària, i aconseguir aquests títols per l’HAV és complicat, degut a la lenta replicació que tenen les soques adaptades a cultiu cel·lular. La situació per l’HEV és fins i tot pitjor, donat que solament hi ha una vacuna recombinant de distribució restringida a la Xina.

Un descobriment recent demostra com aquests virus poden existir en forma de partícules nues i pseudoembolcallades a l’interior d’exosomes, el que pot donar pas a una nova vacuna. El grup de Virus Entèrics de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), té una soca de creixement ràpid de l’HAV, obtinguda per tècniques de selecció genòmica/creuament molecular. Aquesta soca es secretada al sobrenedant dels cultius, a l’interior d’exosomes, de manera molt més eficient que les soques vacunals. Els exosomes poden actuar com sistemes de presentació antigènica, i així potenciar naturalment la resposta immunitària. Aquestes tres característiques fan d’aquesta soca una molt bona candidata a formar part d’una vacuna de segona generació.

Aquest projecte treballarà en explorar la immunogenicitat d’aquesta soca en dos models animals: ratolí i porc. El Dr. Fernando Rodríguez de l’IRTA-CReSA liderarà la recerca i els assajos en porcs. Aquest és un pas essencial entre les proves inicials realitzades en ratolins i les proves amb humans. La demostrada similitud, tant en el repertori d’anticossos com en el de cèl·lules T que existeix entre humans i porcs, garanteix la idoneïtat de testar vacunes amb porcs. Donada la similitud entre els exosomes que contenen l’HAV i l’HEV, els resultats que es puguin generar en el model del porc podrien predir el valor d’una potencial vacuna per l’HEV basada en exosomes.

  • Avaluem el risc per a la salut pública dels prions atípics i emergents, responsables de malalties que es transmeten d’animals a humans

També el programa de Sanitat Animal de l’IRTA-CReSA participarà en un altre projecte finançat per la fundació de la Marató de TV3, “Avaluació del risc per a la salut pública dels prions atípics i emergents”, al que s’han destinat 400.000 €.

Les malalties priòniques són una família de trastorns transmissibles, neurodegeneratius, fatals i  de progressió ràpida que afecten animals i humans. Les malalties priòniques animals inclouen l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB o malaltia de les vaques boges), que afecta el bestiar boví i l’scrapie que afecta ovelles i cabres.

Mentre que l’EEB clàssica i les formes clàssiques de scrapie estan sota control en els estats membres de la Unió Europea, les formes atípiques de EEB i scrapie continuen a dia d’avui introduint-se en la cadena alimentària humana.

Fins ara, l’únic agent priònic amb reconeguda capacitat zoonòtica és l’agent responsable del EEB (que causa la variant de Creutzfeldt-Jakob en humans), tot i que recentment, noves evidències indiquen que altres prions animals podrien tenir potencial zoonòtic. És, per tant, possible que en els propers anys, noves malalties priòniques es converteixin en un problema sanitari de major ordre a la Unió Europea. El projecte aquí presentat té com a objectiu clarificar la patogènia i la capacitat de transmissió dels prions atípics i emergents, així com identificar potencials biomarcadors per la seva detecció precoç.

El projecte combinarà aproximacions tecnològiques i metodològiques d’última generació en el camp dels prions, incloent assajos biològics en ratolins transgènics humanitzats, assajos de conversió priònica in vitro i immunoassajos en plataformes de molècules úniques. D’aquesta manera es proporcionaran evidències científiques sòlides per a que els responsables de l’avaluació de riscos sanitaris i de polítiques sanitàries puguin prendre les decisions oportunes en referència al risc que els prions atípics i emergents puguin representar pels humans.

El projecte el coordina el Dr. Franc Llorens, CIBERNED-IDIBELL, el grup del qual es centrarà en l’estudi de biomarcadors en fluids biològics, sang i líquid cefaloraquidi, en els models animals utilitzats.

L’IRTA-CReSA compta amb un laboratori de característiques úniques de bioseguretat a Catalunya, que permet realitzar  experiments amb aïllats priònics de pacients humans i animals. Es tracta del laboratori PRIOCAT que es troba la unitat de biocontenció de nivell 3. El Dr. Enric Vidal de l’IRTA-CReSA i el Dr. Juan Carlos Espinosa del CISA-INIA, se centraran en els bioassaigs en models de ratolí transgènic. La col·laboració entre els dos centres està reforçada pel fet que els dos conformen la ICTS (Infrestructura científico-técnica singular) coneguda com a RLASB(Red de laboratorios de alta seguridad biológica), una xarxa que uneix aquests dos laboratoris de característiques singulars que permeten fer experimentació amb els agents causals de les malalties priòniques.

  • Combatem les infeccions associades als catèters vasculars causades per microorganismes multiresistents als antibiòtics

El creixent augment de microorganismes multiresistents front al tractament amb antibiòtics és una amenaça per la salut pública. En aquest context, les infeccions nosocomials associades a dispositius com poden ser els catèters vasculars s’han convertit en un dels problemes infecciosos més prevalents i preocupants en el nostre entorn.

El projecte “Prevenció d’infeccions relacionades amb els catèters vasculars mitjançant la funcionalització de catèters impregnats d’hidrogels activables tèrmicament amb antimicrobians d’ampli espectre (FUNCATH)”, finançat amb 375.078,75 €, té com a objectiu el desenvolupament d’una nova estratègia per aconseguir prevenir les infeccions sobre aquests dispositius. Aquesta estratègia es basa en l’ús combinat d’un hidrogel i de proteïnes amb activitat antimicrobiana que evitarien la colonització per part d’aquests microorganismes. L’hidrogel, que recobrirà la superfície del dispositiu, s’activarà a temperatura corporal, permetent així l’exposició de les proteïnes antimicrobianes. Per tal de poder avaluar l’eficàcia d’aquesta estratègia en el transcurs del projecte s’emprarà tant un model in vitro de formació de biofilms com un model animal de catèter vascular.

Si els resultats obtinguts són prometedors, es podrà avaluar el potencial tant d’aquest sistema com el de les molècules antimicrobianes en altres situacions tant en l’àmbit de la salut humana com en producció animal.

Aquest projecte és el resultat del treball conjunt de quatre grups de recerca: el Grup NANOMOL de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), el Grup d’Estudi de l’Endocarditis Infecciosa i les Infeccions Endovasculars de l’Hospital Clínic de Barcelona, el Grup d’Estudi de les Infeccions Associades a l’Atenció Sanitària de la Corporació Sanitària Parc Taulí i el Programa de Producció de Remugants de l’IRTA, situat al centre de Torre Marimon a Caldes de Montbui.

Més concretament, el paper en aquest projecte del laboratori del programa de Producció de Remugants de l’IRTA, liderat per la Dra. Anna Arís i la Dra. Elena Garcia-Fruitós, se centra en el disseny i la producció de molècules amb activitat antimicrobiana d’ampli espectre.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×