Articles i estudis

Com a Holanda o l’Iran?

Jordi Franch

Jordi Franch

Aquesta setmana, Holanda ha donat llum verda a una polèmica llei que converteix automàticament tots els ciutadans de més de 18 anys en donants d’òrgans. Tots els ciutadans dels Països Baixos, a partir de l’1 de juliol del 2020, data que entrarà en vigor la nova llei, es convertiran en donants de les seves despulles mortals, per defecte, a les autoritats del país. Només se’n salvaran els qui, en vida, hagin manifestat explícitament que no ho volen. Tots els altres, tots els ciutadans que no mostrin de manera fefaent aquest rebuig, quedaran registrats en el sistema amb l’etiqueta de “no s’hi oposa”.

Aquells a qui la mort sorprèn de manera inesperada, els enfeinats que no disposen de massa temps per perdre amb tràmits burocràtics o, senzillament, els que allarguen massa la declaració d’últimes voluntats, passaran al dipòsit de cadàvers amb la possibilitat que se’ls extirpin el cor, els ulls, els pulmons o qualsevol altre òrgan.

La nova llei de donants ha estat aprovada al Senat holandès amb 38 vots a favor i 36 en contra, després d’haver estat debatuda al Congrés amb l’ajustat resultat de 75 vots a favor i 74 en contra. El motiu de fons, i que es pretén millorar, és que unes 130 persones moren cada any a Holanda mentre estan en llista d’espera d’un fetge o un ronyó, i les campanyes per persuadir els ciutadans a inscriure’s voluntàriament com a donants no han donat grans resultats. La mesura, i amb tota la raó, ha provocat una gran polèmica al país de la dinastia Orange. Apart dels greuges morals que comporta, els costos i problemes d’aquesta llei no asseguren que tingui més bons resultats que el sistema actual, que exigeix registrar-se en vida per ser donant després de morir.

Pot el Govern, per defecte, decidir sobre el cos d’un ciutadà difunt? Pot el polític confiscar, per defecte, la propietat privada dels contribuents? No i no. Amb el pretext de resoldre un problema, com és la manca de donants, aquesta llei obre la porta a un munt d’arbitrarietats i a un intervencionisme estatal no justificable. També hi ha manca d’aspirants a soldats professionals i això no justifica que, en absència de manifestació expressa, l’Estat pugui segrestar els joves per nodrir un exèrcit professional. També hi ha poca gent que decideixi voluntàriament donar el seu patrimoni a Hisenda i això no justifica, sense comunicació prèvia del contribuent, la confiscació de totes les propietats dels ciutadans. L’administració no hauria d’assetjar el lliure albir de l’individu ni condicionar les seves decisions. El cos dels holandesos no és propietat de l’Estat, sinó de cadascun d’ells. Aquesta llei no solament és una intromissió inacceptable en les llibertats dels ciutadans, sinó que també es pot mostrar inefectiva per resoldre el problema de la manca de donants.

El mercat d’òrgans humans està prohibit pels governs de tot el món, amb la notable excepció de l’Iran. Cobrar per la venda d’un ronyó, ni que sigui en hospitals públics i sota la supervisió estricta de facultatius mèdics amb les màximes garanties sanitàries, no està permès. No és possible. Es considera repugnant, molt políticament incorrecte i un acte del tot reprovable. Si vendre un ronyó per salvar una vida és inacceptable, ens hauríem de preguntar per què sí que ho és cobrar per ser soldat, per exemple, professió estadísticament més perillosa que la donació d’un òrgan. Els milers de persones amb falla renal crònica han de sotmetre’s a teràpia de diàlisi, una mitjana de tres vegades per setmana, amb el patiment i elevats costos que suposa, fins que es realitzi (o no) el trasplantament d’un ronyó. Segons dades de la Societat de Nefrologia, més de 50.000 persones pateixen aquesta malaltia a Espanya, i cada any es diagnostiquen més de 5.000 nous casos. El trasplantament del ronyó només pot procedir d’un familiar molt proper (sense contraprestació econòmica) o d’un donant voluntari que hagi mort (amb possibilitat de compatibilitat reduïda).

L’excés de demanda d’òrgans i la manca d’oferta genera una situació d’escassetat crònica que significarà la mort cada any de molts pacients en llista d’espera. Com succeeix sempre que el govern prohibeix una activitat de compravenda, sorgeixen els mercats negres. Amb dades de l’OMS, l’extirpació d’un ronyó, en condicions precàries i mai declarades, es paga a uns 5.000 dòlars. I l’intermediari ho ven per 150.000 dòlars, aproximadament trenta vegades més. Aquesta activitat no legal dóna lloc al sorgiment d’organitzacions delictives, que no dubtaran fins i tot a segrestar, drogar i matar joves sans amb el propòsit de comercialitzar els seus òrgans vitals. L’alternativa a aquest problema no és la llei aprovada a Holanda, sinó la regulació legal del mercat de ronyons. Només cal veure quins són els resultats aconseguits a l’Iran, d’ençà la liberalització. Malgrat les deficiències regulatòries al país xiïta, les llistes d’espera s’han eliminat, amb el que això significa de vides salvades, i els trasplantaments il·legals, associats a l’actuació de màfies i amb la mort segura del donant segrestat, s’han eradicat. Per tant, sí hi ha una solució a la manca d’òrgans vitals i a les llistes d’espera: són els mercats. Ja sabem que la mort física és l’única certesa d’aquesta vida (l’altra és el pagament d’impostos). Doncs bé, permetrem que l’Estat s’apoderi dels cossos dels difunts amb el pretext que falten donants d’òrgans?

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADEdel Campus Manresa de la UVIC-UCC.


Tots els articles i estudis

Jordi Franch Parella

Com a Holanda o l’Iran?

Articles i estudis 23 febrer 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Els radioactius rebosts d’Olot

Els radioactius rebosts d’Olot

Articles i estudis 22 febrer 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Imatge Web UPF

Investigadors identifiquen un biomarcador fetal per al pronòstic d’alteracions neurològiques

Articles i estudis 21 febrer 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Sabries reconèixer si el teu gat es troba bé?

Sabries reconèixer si el teu gat es troba bé?

Articles i estudis 19 febrer 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Es crea el primer banc de cèl·lules proneuronals per a estudiar les malalties mentals

Es crea el primer banc de cèl·lules proneuronals per a estudiar les malalties mentals

Articles i estudis 18 febrer 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Les grans superfícies han augmentat les vendes aquest juliol en xifres interanuals // Imatge de Wikimèdia Commons

Canvis en els nostres models de compra

Articles i estudis 17 febrer 2018 a 15:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
La rosàcia, un problema de la pell que pot tractar el teu dermatòleg

La rosàcia, un problema de la pell que pot tractar el teu dermatòleg

Articles i estudis 17 febrer 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
El misteriós cas de les noies amb regles simultànies

El misteriós cas de les noies amb regles simultànies

Articles i estudis 16 febrer 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Gustavo Deco // Imatge UPF

Pertorbar el cervell per conèixer les seves dinàmiques durant la vigília i la son profunda

Articles i estudis 15 febrer 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Entrevista a: Jair Domínguez, humorista

Entrevista a: Jair Domínguez, humorista

Articles i estudis 14 febrer 2018 a 18:00 0 comentaris

L’entrevista d’AMIC

Llegir més ›

Més articles i estudis