Autor Opinió
27 Octubre 2014 a 18:00

Per a tots o per a uns quants?

Imanol Martín

Imanol Martín // Imatge del web de la JSC

Any 2014, ens trobem en un marc econòmic i social convuls, on el pobre es mes pobre i el ric es mes ric arribant quasi bé a una situació d’economia dual al país. El nostre model econòmic, en essència, es podria definir com a socialisme de mercat on l’estat tracta de cobrir les necessitats d’aquells amb menys recursos amb l’objectiu d’arribar a una situació on la diferència de renda entre les més altes i les més baixes no sigui molt significativa. Podem dir que el govern actual actua amb aquest propòsit?

Doncs bé m’agradaria remarcar varis fet per demostrar que totes les reformes dutes a terme pel govern central no son més que reformes ideològiques centrant-me en l’àmbit de l’educació universitària. Podríem traslladar-nos als anys 70 i posterior. En aquella època només els fills dels empresaris o dels terratinents podien accedir als estudis superiors ja que l’economia de la classe treballadora no s’ho podia permetre. A través del pas del temps, ja dins de l’estat democràtic, les regles del joc van canviar i es va aconseguir que tothom tingues accés als estudis superiors, independentment de la seva procedència. Doncs bé parlem d’avui en dia, com a estudiant universitari es fàcil veure com les aules cada cop estan menys plenes, com amics et comenten que només s’han pogut matricular de la meitat de les assignatures perquè no poden fer front al cost que suposa la totalitat de la matricula. Per no caure en populismes podem obtenir una dada objectiva mirant les notes de tall dels últims anys les quals han anat baixant considerablement, per posar un exemple el grau d’educació infantil a la UB (un dels mes demandats en els últims anys) ha passat de tenir una nota de tall de 9,163 al 2013 a 7,402 al 2014. Per tant cada cop menys alumnes tenen l’opció d’accedir a la universitat perquè no s’ho poden permetre. I després de veure això nomes puc afirmar una cosa, estem tornant cap a enrere quan només les elits econòmiques podien portar els seus fills als estudis superiors. La gent del PP no vol que la classe obrera estudiï, ells volen ma d’obra a un cost baix i que els seus fills puguin explotar-la. Que als llocs de treball d’alt rang nomes puguin accedir aquells que ells consideren que son legítims d’ocupar-los, els seus. Una educació pública devaluada i encarida per excloure aquells que no han tingut la sort de néixer en una “bona” família.

El sociòleg Erik Olin Wright en el seu estudi sobre les classes socials considera que n’hi ha 4. Els capitalistes, els quals exploten a les classes inferiors perquè posseeixen el capital, els professionals, els quals exploten en base a qualificació però son explotats pels capitalistes, els directius, els quals exploten perquè controlen els recursos organitzatius i per últim la classe obrera la qual es triplement explotada. Doncs bé els socialistes nomes creiem en una única classe social, les persones. Portem molts anys treballant contra les desigualtats i les injustícies ja que considerem que tothom te dret a una vida digne sigui quina sigui la seva procedència. Ens marquem l’horitzó de la igualtat i lluitarem i persistirem per aconseguir aquesta fita.

Imanol Martín

Militant de la agrupació de JSC Montmeló

Switch to mobile version