Autor Societat
14 Desembre 2014 a 15:30

L’Agència de Residus de Catalunya analitza la composició de la bossa d’escombraries

En base a les dades que han aportat 300 llars

Agència de Residus de Catalunya

Josep Maria Tost i Óscar Martín durant el seminari // Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i el conseller delegat d’ECOEMBES, Óscar Martín, van obrir dimecres 10 de desembre al Palau Robert un seminari adreçat al món local, on es van presentar tres estudis que han servit de base per determinar la composició de la bossa a Catalunya. És la primera vegada que s’aconsegueix caracteritzar amb tant de detall els residus que es generen a nivell municipal.

El projecte “Pesa la brossa”, un estudi a 300 llars de Catalunya sobre la producció de residus municipals domiciliaris

El propòsit general del projecte ha estat determinar la producció de residus de les diferents fraccions de recollida selectiva (matèria orgànica –sense incloure la resta vegetal-, paper i cartó, vidre, envasos i resta) a les llars catalanes i les característiques de la mateixa. Al llarg d’un any 300 llars de Catalunya han anat pesant els residus que generaven i separaven per a la seva recollida selectiva. Els resultats d’aquest estudi estimen que una llar catalana genera de mitjana un 44,4% de matèria orgànica (restes de menjar), el 16% correspon a resta (no aprofitable), el 13,8% són envasos lleugers (plàstic, llaunes, brics), el 13,2% són envasos de vidre i el 12,7% correspon a paper i cartró. D’altra banda el pes mitjà de residus que genera d’aquestes fraccions una persona és de 0,6 kg per dia. De les dades obtingudes en aquest estudi s’extreu que si es descompta la fracció resta, el potencial de reciclatge de les fraccions de matèria orgànica, envasos lleugers, vidre i paper i cartró és del 84% a Catalunya.

La composició dels residus municipals a partir de la caracterització de la fracció resta

Aquest estudi ha realitzat un anàlisi detallat sobre la fracció resta i la seva composició, per posteriorment creuar les dades amb les de recollida selectiva i d’aquesta forma aproximar quina és la composició dels residus municipals actual a Catalunya. S’ha partit d’una selecció de municipis de Catalunya prou representativa d’acord amb el treball fet per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De cada municipi objecte d’estudi, s’han realitzat 2 caracteritzacions per ruta de fracció resta existent al municipi, cada quadrimestre, durant un any. En cada caracterització s’ha analitzat en detall diverses categories de residus que van des de la matèria orgànica, els envasos lleugers domèstics, els envasos lleugers comercials, els envasos de vidre, els paper i cartró, la cel·lulosa, les restes de poda i jardineria, les runes i altres fraccions presents.

Un cop determinats els percentatges presents a la fracció resta d’aquestes categories, i creuades les dades de recollida selectiva, s’ha obtingut una aproximació sobre la composició actual dels residus municipals a Catalunya que és la següent: humitat 4,41%, matèria orgànica 29,63%, restes de jardineria i poda 7,65%, paper i cartró 11,26%, envasos lleugers i domèstics 8,46%, envasos lleugers comercials 0,91%, vidre 7,69%, cel·lulosa 3,10%, tèxtil 4,11%, tèxtil sanitari 3,63%, voluminosos 4,12%, runes 3,87% i altres 11,17%.

La generació de residus comercials

En aquest estudi, a partir de la realització d’entrevistes en establiments, s’ha constatat que la generació de residus comercials suposa un 36,5% de la generació de residus en l’àmbit municipal a Catalunya. Per altra banda l’activitat comercial i de serveis suposa un 43,2% del vidre generat a Catalunya, un 29,8% dels envasos de plàstic i metàl·lics i un 45,2% de la matèria orgànica generada. Així mateix les activitats comercials suposen la generació de 498.022 tones de paper i cartró a Catalunya que suposen un 71,2% de la generació total d’aquests residus en l’àmbit municipal.

Els restaurants, bars-cafeteries i activitats del sector quotidià alimentari són les activitats que realitzen una major aportació a la generació de residus municipals de Catalunya.

Els tres estudis són bàsics per conèixer la composició de la bossa tipus a Catalunya des de diferents punts de vista, així com el potencial de recollida selectiva que es pot assolir a Catalunya.

Switch to mobile version