Autor Economia
19 Febrer 2019 a 15:00

La Generalitat tanca el 2018 amb un dèficit provisional del 0,38%

L’objectiu fixat per a l’any passat era del 0,4% del PIB

façana ATC//Foto: Conselleria Economia i Hisenda

façana ATC//Foto: Conselleria Economia i Hisenda

El dèficit de la Generalitat de Catalunya es va situar l’any 2018 en el 0,38% del PIB (873 M€), segons les dades provisionals de la Intervenció General de la Generalitat. Catalunya compleix així l’objectiu del 0,4% assignat pel Ministeri d’Hisenda a les comunitats autònomes, si bé les dades definitives de tancament les donarà a conèixer la Intervenció General de l’Estat (IGAE) a finals de març.
En relació al 2017, la Generalitat ha reduït el seu dèficit en 0,18 punts (371 M€), passant del 0,56% (1.244 M€) al 0,38% (873 M€). Si s’agafa com a referència l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim històric del 4,48% (9.100 M€), l’ajust supera el 90%, amb una reducció de 8.227 M€ en termes absoluts.
A més, el 2018 les finances de la Generalitat presenten una situació de superàvit estructural primari, és a dir, que descomptant l’efecte del cicle econòmic sobre les finances de la Generalitat i el pagament d’interessos, els comptes catalans es troben en superàvit. És el tercer any consecutiu que la Generalitat tanca l’exercici amb superàvit estructural primari, un fet molt rellevant ja que, d’acord amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE, la variable estructural dels comptes públics constitueix un element essencial per a l’estabilitat pressupostària dels estats.
 
 
Els ingressos pugen un 3,8%
El dèficit en termes de comptabilitat nacional és el resultat d’analitzar tres variables: els ingressos no financers, les despeses no financeres i els ajustos SEC (Sistema Europeu de Comptes) per traslladar la comptabilitat pressupostària a comptabilitat nacional, que és la utilitzada per mesurar el dèficit. El perímetre institucional de referència per calcular els ingressos i les despeses és el Sector Públic Administratiu (SPA), és a dir, la Generalitat, les entitats autònomes administratives, el CatSalut i l’ICS.
La reducció aconseguida el 2018 s’explica majoritàriament per un increment dels ingressos no financers del SPA de 917 M€ respecte a l’any 2017 (un 3,8% més), gràcies sobretot als majors recursos de les bestretes del model de finançament, que aporten 685 M€ de l’increment total.
Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Agència Tributària de Catalunya, destaca també el bon comportament de l’impost sobre transmissions patrimonials, que puja un 3,6% i el d’actes jurídics documentats, que ho fa un 7,5%. Destaca també l’aportació del nou impost sobre begudes ensucrades envasades, amb una recaptació de 42 M€, 19 més que l’any passat, en què l’impost va tenir una vigència parcial. L’impost sobre establiments turístics també presenta un increment, amb 61 M€ de recaptació, un 16,2% més que l’any anterior
 
La despesa creix un 2%
La despesa comptabilitzada puja 502 M€ respecte del 2017, el que representa un increment del 2%. En el conjunt del sector públic administratiu (ICS inclòs) s’han comptabilitzat un total de 25.751 M€ d’obligacions reconegudes.
Els conceptes que més han contribuït a elevar la despesa el 2018 són:
–       Les despeses de personal, que creixen un 4,2% degut als increments retributius aplicats (1,5% des d’1 de gener, 0,25% des d’1 de juliol i 0,2% addicional també amb efectes 1 de gener) i a l’augment d’efectius en els col·lectius de docents i de l’Institut Català de la Salut (ICS). També s’hi inclou la finalització del retorn de la paga extra no abonada el 2012 (el percentatge retornat és del 20,77%).
–       La despesa corrent, que puja un 1,2%, bàsicament per l’augment de la despesa en concerts sanitaris i socials i la major compra de serveis i medicació hospitalària de dispensació ambulatòria.
–       Les transferències corrents, amb un increment del 1,6% respecte al 2017. El principal augment es troba a la partida de farmàcia i de Renda garantida de ciutadania, però també creixen les partides destinades als centres especials de treball i a les corporacions locals. Finalment, s’incrementa el finançament de les universitats, que recull l’impacte dels increments retributius i el retorn de la paga extra.
Switch to mobile version