Autor Articles i estudis
12 Juliol 2019 a 12:00

El Xatrac àrtic, 22.000 Km a la recerca del sol etern

Xatrac// Foto: Wikimedia Commons

Xatrac// Foto: Wikimedia Commons

Les migracions dels animals són un espectacle natural que molt freqüentment podem veure a les nostres pantalles per causa de l’especial atractiu que produeix als nostres profans i urbanites ulls. Tot tipus d’animals, des de nyus a coloms o d’orenetes a tortugues ens ofereixen una exhibició d’esforç i constància que els fa desplaçar milers de quilòmetres a la recerca de terrenys on criar o alimentar-se. No obstant això, entre tots els animals que es dediquen a viatjar pel planeta periòdicament, n’hi ha un que és, amb diferència, el rei: el xatrac àrtic.

El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és un ocell mig de la família de les gavines que, amb els seus 100 gm de pes, 35 cm de llarg i 80 cm de cap a cap de les ales, ostenta el rècord mundial de migració anual més llarga per sobre de qualsevol altre animal (veure El mite no tan mite del suïcidi massiu dels lemmings) sobre la superfície de la Terra. I, la veritat, que no és per menys, ja que per a aquesta petita bola de plomes el planeta se li queda petit.

El nostre petit heroi, com bé diu el seu nom, acostuma a viure en les ribes de l’Oceà Glacial Àrtic, per la qual cosa es pot trobar a les costes boreals de Sibèria, Canadà, Groenlàndia o Escandinàvia (veure El curiós efecte de les aigües mortes). No obstant, en quant s’acaba l’estiu, agafa la família, el farcell i se’n va a buscar terres més benignes per a ell. En el cas del xatrac, això significa anar-se’n a les costes de… l’Antàrtida.

Efectivament, el xatrac, quan acaba l’estiu boreal i ha acabat la temporada de reproducció en el gran nord, se’n va a la recerca de l’estiu austral, on té els seus territoris d’hivernada, fent ni més ni menys de més de 22.000 km en un viatge que el porta uns dos mesos. El més sorprenent del cas és que, quan acaba l’estiu austral, el xatrac torna al seu terrer d’origen a les terres àrtiques, el que comporta fer una volta completa a la Terra cada any. I és que, sembla que li agradi tant el sol, que va constantment buscant aquells llocs on no s’arriba a posar mai l’astre rei.

Justament pel fet de viure en les zones circumàrtiques el camí que prengui per anar cap a l’Antàrtida li és una mica igual, tot i que en ser una au marina, utilitza l’Atlàntic i el Pacífic per dirigir-se a les seves “pastures” d’hivern. Això implica que una gran part del trajecte els passi sobre mar obert, pel que la seva migració és una autèntica proesa biològica, i més si tenim en compte l’extrema precocitat dels pollets d’aquestes aus per començar a volar i emigrar.

El 1928, un petit xatrac anellat a les costes de Labrador (Canadà) el 23 de juliol, va ser trobat a les costes de Natal (Sud-àfrica) poc més de 3 mesos després. Però no és l’únic exemple; un xatrac anellat a les illes Farne (al sud d’Escòcia) durant l’estiu de 1982 quan encara no hi havia emplomallat, es va trobar a Melbourne (Austràlia) a l’octubre d’aquest mateix any. Tanta distància recorreguda anualment fa que durant la seva llarga vida (pot viure fins a 34 anys), aquest animaló pugui recórrer perfectament la distància Terra-Lluna d’anada i de tornada, o el que és el mateix, gairebé 800.000 km. Déu n’hi do.

Sigui com sigui, la pobre bestiola no fa els 22.000 km d’una tacada, sinó que després d’una sèrie de jornades per mar obert, aprofita les riques aigües costaneres del tròpic per fer un petit recés. Així les coses, s’han trobat xatracs a la costa del delta del Níger a l’Àfrica, on s’alimenten a base de petits peixos i recarreguen les piles per poder acabar el viatge, el qual, per més inri, no fan en línia recta nord- sud. Això és degut al fet que aprofiten les zones de millors vents per fer la despesa mínima d’energia i aprofitar, de passada, la riquesa biològica de les aigües per on passen. Autèntica enginyeria viatgera.

En definitiva, la vida del xatrac àrtic és un autèntic exemple de constància i determinació (veure La inaudita proesa de Shackleton), en la qual, per buscar la seva millor opció a la vida, no dubta a recórrer el món sencer per assolir-la. Un exemple a tenir en compte la propera vegada que es queixi perquè ha de desplaçar-se 20 minuts al seu lloc de treball.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Switch to mobile version