Autor Articles i estudis
21 Juliol 2019 a 12:00

Els reptes de la inducció de la lactància materna en dones no gestants

Lactància Materna // Imatge cedida per la Generalitat

Lactància Materna // Imatge cedida per la Generalitat

Quan pensem en alletament matern ho fem referint-nos a dones que han passat per un embaràs i un part. En els darrers quinze anys, el creixement de nous models familiars fa que els infants arribin a les famílies per múltiples vies, entre elles l’adopció –uns 1.000 infants són adoptats anualment a Espanya–, la subrogació o en parelles de dues dones. La lactància induïda o la relactació, per part de dones que no han tingut ni un embaràs ni un part previ, malgrat ser poc usual, és un procediment força desconegut per la majoria de professionals de la salut, com ara llevadores i obstetres.

La revista especialitzada Journal of Human Lactation ha publicat un estudi dut a terme per investigadores de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya sobre el procés de la inducció de la lactància materna en dones que no han passat per un part o de la relactació en el cas de dones que han alletat en embarassos previs. Es tracta d’un primer estudi qualitatiu basat en entrevistes en profunditat a prop d’una desena de dones a Espanya que han viscut la inducció de la lactància materna en maternitat per adopció, per gestació subrogada o en parelles de dues mares.

Manca d’informació per part dels professionals

Els principals reptes que s’han identificat en l’estudi, apunten a dificultats i estrès degut a la manca d’informació per part dels professionals per resoldre dubtes i pors durant tot el procés. També a la manca de suport de l’entorn que sovint qüestiona la seva decisió. En la finalització de l’alletament, s’ha detectat una pèrdua de corresponsabilitat en parelles de dues dones o de pèrdua en el sentiment de vinculació amb el nadó.

Tal com conclou el treball, en un moment en què els models de procreació són plurals, els professionals de la salut han de tenir coneixements sobre la relactació i la lactància induïda per tal de proporcionar orientació i assistència adequades. «Tot i que es tracta d’una pràctica poc habitual, els resultats de l’estudi milloren el coneixement sobre un procés poc conegut, però en augment, a la nostra societat degut als avenços tecnològics que permeten arribar a la maternitat sense passar per un embaràs i un part», apunta Gemma Cazorla-Ortiz, professora associada a l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigadora en formació en el programa de doctorat d’Infermeria i Salut de la UB. «Aquest coneixement pot servir de suport per millorar les estratègies d’intervenció professional», conclou Cazorla, segons la qual, “degut a la dificultat física del procés, el suport extern és essencial, i les participants esperaven que els professionals de la salut els proporcionessin informació i suport rellevants».

«Hi ha una manca de recerca sobre l’experiència de les dones que duen a terme aquests processos», apunta Josefina Goberna, professora del Departament d’infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la UB i una de les directores de la tesi. «Tampoc existeix una guia estandarditzada sobre mètodes per induir la lactància materna en aquests casos».

Segons Paola Galbany-Estragués, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i coautora del treball «les dones decideixen alletar mitjançant la inducció i la relactació per construir el vincle amb els seus fills, i aquest fet les apodera per tal de superar tota una sèrie de reptes complexos».

Adopció, gestació subrogada o parelles de dues mares

A través de grups de suport a la lactància es van identificar i entrevistar nou dones, tres per cadascun dels supòsits (adopció, gestació subrogada o parelles de dues mares), de les quals dues van alletar bessons. La principal motivació era millorar el sentiment de proximitat amb el seus infants. En els casos estudiats, el procés d’inducció va durar entre un mes i mig i quatre anys. Les participants van manifestar que durant la lactància materna augmentava el vincle entre la mare i el nadó i que aquest sentiment va tendir a disminuir després del deslletament. La mitjana d’edat de les participants va ser de 33 anys, la dels infants quan van començar l’alletament va ser de 17 dies i el temps mitjà de lactància va ser de 17 mesos.

Els procediments d’inducció inclouen un tractament farmacològic –tractaments hormonals que simulen les condicions de gestant– a més de l’estimulació. Existeixen pocs casos d’inducció de la lactància en els quals només s’utilitzin mètodes no farmacològics, que a banda de l’estimulació, es complementen amb herbes galactagogues –que augmenten la secreció làctia– o els suplements dietètics.

Referència de l’article:

G. Cazorla-Ortiz, P. Galbany-Estragués, N. Obregón-Gutiérrez, J. Goberna-Tricas. «Understanding the Challenges of Induction of Lactation and Relactation for Non-Gestating Spanish Mothers». Journal of Human Lactation. Doi: 10.1177/0890334419852939
https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0890334419852939

Switch to mobile version